Properament·Estiu del 2027
Més informació: hola@shorabaixa.com
El pacte
La camisa és el que et queda a les mans quan aquell vespre s’ha acabat.
01 · El que t’enduus
No te les cobrem i no són packaging: són aquell moment desmuntat en quatre parts, perquè te’l puguis endur a casa i tornar-lo a muntar el dia que et vingui de gust.
Una còpia de 13 × 18 en paper de cotó mat, de la posta d’on s’ha mesurat el color de la teva peça. Al dors, gravat en sec: el lloc, el dia, l’hora i els minuts que li faltaven al sol.
Si la teva peça és Rosa 19:35, la fotografia és aquell minut. No una de semblant: aquell.
Una mostra del teixit tenyida de veritat, cosida a una cartolina, amb el nom del color i el seu valor CIELAB imprès a sota.
Serveix per a una cosa concreta: posar-la damunt de la fotografia i comprovar que coincideixen. Tot el sistema de la marca es pot verificar amb la mà.
Un sobret de paper plegat a mà amb sal marina d’aquella costa. Sense text de venda, sense instruccions.
No serveix per a res. És per obrir-lo, ensumar-lo i entendre de què parlem quan diem que la roba ha d’aguantar la sal.
Una cartolina amb el número de la teva peça —84 de 180—, el color, el lloc i el minut d’on surt. I, a sota, set línies buides.
Aquelles set línies són el que fa que la teva peça acabi sent diferent de les altres 179. S’expliquen aquí sota.
02 · El que et prometem
Una promesa sense conseqüència és un eslògan. Totes aquestes es poden comprovar, i les tres primeres et costen diners a tu si nosaltres les incomplim.
El Fons no caduca i la Carta s’esgota: no hi ha cap dia de l’any en què et convingui esperar. Si algun dia et trobes una peça nostra rebaixada, escriu-nos i et tornem la diferència del que vas pagar.
Des de la primera producció, no «si hi ha demanda». Una marca que fa la talla gran més tard ja t’ha dit qui li importava primer.
Una costura oberta, una vora, un cordó. Gratis, i el port el paguem nosaltres. Si diem que una peça ha de durar deu estius, l’hem de poder arreglar el sisè. I cada reparació s’escriu al teu certificat: què s’ha cosit, quin dia i qui ho ha fet.
Cada fotografia porta les seves coordenades i el seu minut. Quan no en tenim prou certesa, diem un racó de la Costa Brava i no ens l’inventem. Ja ens va passar una vegada i vam refer el sistema sencer.
Si l’etiqueta diu 84 de 180, és que se n’han fet 180. No 400 amb numeració decorativa. El control d’estoc és auditable i el podem ensenyar. I el teu certificat el guardem nosaltres també: si el perds, te’l tornem a emetre amb totes les línies que ja hi havia.
Sense explicacions i sense preguntes. La peça ha de ser millor del que esperaves, no igual. Si només és igual, torna-la.
03 · El certificat
Siguem exactes: una peça de tirada no és una peça única. De la 84 se n’han fet 179 més i totes van sortir del mateix bany de tint, el mateix dia. Qualsevol que ens digués el contrari us estaria venent fum. El que sí que és únic és el que li passa després, i el certificat és on ho escrivim.
Número de la tirada, color, lloc, dia i minut de la fotografia que el sosté. I set línies en blanc que encara no diuen res.
«Costura de l’espatlla esquerra · 12.06.2030 · Mataró.» Escrita a mà pel taller que l’ha cosida, amb el seu segell. La camisa no ho ensenya: el paper, sí.
Quatre línies escrites, tres en blanc, i deu estius a sobre. La 84 i la 85 van néixer bessones i ara tenen dos documents diferents. Això sí que és irrepetible, i no ens l’hem inventat: l’has fet tu portant-la.
Per això la garantia de cinc anys no és una despesa que amaguem al final de la pàgina: és el mecanisme. Una marca que et vol vendre una altra camisa el tercer any no té cap interès a reparar-te la primera. Nosaltres hi tenim tot l’interès, perquè és reparant-la que la teva peça es va convertint en la teva.
Nota sobre les paraules: no direm mai que això és una obra d’art ni una peça única. Ho seria si ho diguéssim nosaltres? No. És una edició numerada amb la seva procedència comprovable i un document que envelleix amb tu. Ja és bastant, i té l’avantatge de ser veritat.
04 · El que et demanem
Un dia que la portis a l’hora, fes una fotografia i envia-nos-la amb l’hora. No per ensenyar la peça. Per l’hora.
Tres colors mesurats de tres fotografies fetes en aquesta costa entre el 2023 i el 2026. Ambre 20:39, Rosa 19:35 i Blava 20:49: el mateix vespre, vint-i-un minuts abans, al minut zero i vint-i-dos minuts després.
Les fotografies que ens envieu entren a l’arxiu amb el seu lloc, el seu dia i els seus minuts. Es classifiquen exactament igual que les nostres: calculant la posta d’aquell dia i d’aquell punt.
Si una fotografia teva acaba donant un color de la Carta, l’etiqueta teixida de la peça portarà el teu lloc, el teu dia i la teva hora. I la còpia que anirà dins de cada capsa serà la teva.
No és un concurs, no hi ha premi i no et demanem que ens etiquetis. És, literalment, com creix el sistema de color d’aquesta marca. Si al 2029 hi ha un color que es diu Groc 20:12, serà perquè algú va ser en un lloc a aquella hora i li va semblar que valia la pena.
05 · Com sabrem que ha funcionat
Si t’emproves la camisa davant del mirall i penses «quina camisa», no hem fet bé la nostra feina.
Ha de passar això altre: que siguis a la roca, que refresqui, que te la posis sense pensar-hi, i que a les onze, sopant, encara no t’hagis recordat que la portes.
La peça no és el moment. És una part més del moment, com la sal, com el camí i com l’hora. La seva feina és no fer nosa.
El pacte
Nosaltres no hi serem
el dia que te la posis.
L’hora, sí.
Cada divendres t’escrivim a l’hora exacta de la posta. Res més: els minuts que li falten al sol i una fotografia feta aquella setmana.