La marca
Una marca no és un logotip.
És una llista curta de
coses que no es fan.
La nostra cap en una pàgina i és pública: si algun dia fem el contrari del que hi diu, ho podràs assenyalar. Aquests són els codis —com es fan les coses aquí dins. El manifest diu per què existim i el pacte, què et devem.
01 · La idea
No venem un lloc.
Venem una hora.
Totes les marques mediterrànies venen un lloc: Eivissa, Formentera, Positano, Tulum. El lloc és de tothom i es gasta. L’hora, no. L’hora torna cada dia, canvia cada dia, i té una dada que ningú més fa servir: quants minuts li falten al sol.
Un matís que no és menor: l’hora és d’on ve la marca, no l’horari de la roba. Les peces es posen al matí i es treuen de nit. El que fa l’horabaixa és marcar el llistó: si una peça no hi arriba digna, no la fem.
L’hora és universal; el lloc on la trobem, encara no. Comencem al bressol —la Costa Brava, de Sant Feliu a Begur—: és la Col·lecció S1. Cada racó nou serà una col·lecció nova, i l’article salat del nom —el «s’» de s’Alguer, el mateix de ses Illes— ja assenyala cap a on.
El que això vol dir a la pràctica
Tota fotografia porta els minuts que li falten al sol per entrar a l’aigua.
No és un caprici gràfic: és l’única promesa que podem demostrar amb metadades. La posta de cada dia i de cada punt es calcula, i el peu de foto n’és la conseqüència. Si no ho podem calcular, no ho escrivim.
I el que no vol dir
Una postal de la Costa Brava amb el mar turquesa.
El revelat de la marca castiga el cian expressament. L’aigua d’aquí, a l’hora d’aquí, és de plom i de plata —no de piscina. Una imatge que podria ser del Carib no entra encara que sigui d’aquí.
02 · El símbol
Mig cercle
i una línia
El símbol no dibuixa una posta: dibuixa l’instant exacte en què el sol i l’aigua es toquen. Per això el cercle està tallat just per la meitat —l’horitzó és el seu diàmetre— i de la meitat de sota no se’n dibuixa res: ja és sota l’aigua.
La barra fa 3,6 vegades el radi de llarg i un novè del radi de gruix, i sobresurt 0,8 radis per cada banda. És aquesta volada la que fa que es llegeixi com un horitzó i no com un subratllat. A vuit mil·límetres —la mida d’una etiqueta teixida— encara es distingeix, i per això no porta cap detall més.
I hi ha una casualitat que no busquem però que ens agrada: l’illot de Cap Roig, a Calonge, és una cúpula travessada per una línia d’aigua. El símbol existia abans que el dibuixéssim.
03 · El color
No és una paleta.
És una seqüència.
Els colors van l’un darrere l’altre, com la llum. Una peça, una pàgina o una publicació pren un sol grup, mai dos barrejats: així el conjunt s’assembla a un vespre i no a un mostrari.
La família del lli és el fons de tot i no compta com a accent. Els altres tres grups són els accents, i només se’n fa servir un cada vegada. Tots els parells de text sobre fons que fem servir passen el mínim de 4,5:1 de contrast.
04 · Els codis
Set normes que
no es discuteixen
05 · La veu
Es parla com
a taula, no com
a un anunci
Frases curtes. Verbs concrets. Cap adjectiu que no es pugui fotografiar. Si una frase fa vergonya llegida en veu alta davant d’algú de Palamós, es reescriu.
Diem
«Damunt del banyador a les set, per fora del pantaló a les deu.»
Diu exactament què fa la peça i a quina hora. Es pot comprovar.
No diem
«Una peça versàtil per a un estil de vida mediterrani.»
No vol dir res, no es pot comprovar i podria ser de qualsevol marca.
Diem
«Lli de Guimarães, cosit a Mataró. 165 g/m².»
Un número i dos noms propis. La confiança es construeix així.
No diem
«Teixits nobles seleccionats amb cura.»
«Noble» i «amb cura» són el que es diu quan no es vol dir el preu ni el taller.
Diem
«Un racó de la Costa Brava.»
Quan no tenim prou certesa del topònim. Un buit dit és millor que una precisió inventada.
No diem
Un nom de cala que no puguem sostenir amb coordenades.
És l’error que vam cometre i que va obligar a reescriure tot el sistema de noms. Passa una vegada.
06 · El govern
Cap decisió surt d’aquí
sense passar per aquests cinc
07 · La promesa
El que no farem mai
Tres coses, dites aquí com a norma interna. Escrites com a compromís teu, amb conseqüència i amb diners pel mig, són el pacte.
Rebaixes
Un preu que baixa al setembre diu que al juny era fals. Producció curta, i el que queda es queda per a l’any que ve.
Talles de compromís
De la XS a la XXL des de la primera producció, totes al mateix preu. Una marca que fa la XXL «si hi ha demanda» ja ha dit qui li importa.
Un lloc que no coneguem
Cap fotografia comprada, cap cala inventada, cap posta d’un altre mar. Si no hi hem estat, no hi som.
Aquesta pàgina és el resum públic del manual de marca, que té vint-i-sis pàgines i inclou la retícula, el motion, la tipografia, l’accessibilitat i el packaging. Si vols la versió llarga, escriu-nos.