El manifest
Nou línies
que no es reescriuen.
Un manifest diu per què existim. No promet res, perquè no hi ha ningú a l’altra banda: no és per a tu, és per a nosaltres, i el fem públic perquè es pugui comprovar que no ens n’allunyem. El que sí que et promet alguna cosa —i el que et costa diners si l’incomplim— és el pacte.
Aquestes nou van a l’interior de la tapa de la capsa, al dors del certificat de cada peça i a la primera pàgina de qualsevol document nostre. No se n’hi afegeix cap: si algun dia en calgués una desena, voldria dir que una de les nou ha deixat de ser certa.
Per no confondre’ls
Tres textos,
i cadascun fa una feina
El manifest
Diu per què existim. Parla en primera persona del plural i no interpel·la ningú. No es pot incomplir, perquè no compromet res davant de tu: declara.
El pacte
Diu què t’enduus, què et prometem i què et demanem. Parla de tu a tu i té conseqüència econòmica: si l’incomplim, et tornem diners. Un text que et pot costar diners no és un manifest, és una garantia.
Els codis
Diuen com es fan les coses aquí dins: el símbol, les tintes, la veu, els cinc filtres. Són d’ús intern i es publiquen perquè els puguis fer servir per assenyalar-nos.
La línia sisena
La roba bona
és la que desapareix.
És la que costa més d’explicar i la que ho decideix tot. Si t’emproves una peça nostra i penses «quina camisa», no hem fet bé la feina. La peça no és el moment: n’és una part més, com la sal i com el camí.