Costa Brava · 41,917 N · 3,163 E
—
Baixa: el dia avança
Col·lecció Costa Brava · S1
No venem un lloc.
Venem una hora.
La roba que puja de l’aigua a la taula
sense passar per casa.
Sal a la pell, la llum de biaix, i setanta minuts que no tornen.
El que fem
Hi ha una hora, cada dia,
en què el Mediterrani
es torna un altre lloc.
Comença quan la llum deixa de caure a plom i s’acaba quan el cel deixa de fer de llum. Dura entre setanta i noranta minuts i canvia cada dia. D’aquesta hora en surt tot: el nom, els colors, la manera de fotografiar i el criteri per triar un teixit. És d’aquí que ve la marca. I d’un lloc concret: la Costa Brava, de Sant Feliu a Begur, que és on comença.
Però la roba no hi viu només. Es posa al matí, es mulla al migdia, puja el camí de ronda a les set i seu a taula a les deu. La marca neix d’una hora; la roba les ha d’aguantar totes —perquè una peça que no aguanta el dia sencer no arriba a l’hora que importa.
Pensada per a una hora.
Feta per a tot el dia.
El manifest sencer · nou línies →
La doble vida
El dia té dues meitats.
La roba ha de ser a totes dues.
S’horabaixa no és una franja horària: és cap on va tot el dia. Per això no fem roba per a l’última hora de llum. Fem roba que hi arribi.
La meitat sòlida
Dura vuit hores i la llum cau a plom. És on la peça es mulla, s’omple de sorra i es queda la sal a dins. No és bonica i no la fotografia ningú, però és la que la posa a prova: aquí una camisa barata ja ha perdut el color.
Escull de les Cigales, Sant Antoni de Calonge · 2 d’agost · 12:02La meitat fràgil
Dura setanta minuts i no torna. La llum es gira, tot es fa llarg, i la mateixa peça que has castigat tot el dia s’ha de poder seure a taula com si res. La fragilitat no és de la roba: és de l’hora.
Escull de les Cigales, Sant Antoni de Calonge · 14 d’agost · 19:49 · −61 minSet capítols
Un horabaixa,
de cap a cap
Set moments d’un mateix vespre, en l’ordre en què passen. Cap no està posat: tots van passar, i la roba que fem existeix per acompanyar-los. Cada imatge porta els minuts que li falten al sol, perquè aquí el temps no és un detall: és el material.
Continua
Quatre camins,
i cap és una botiga
El catàleg
Les nostres peces no caduquen. Els tres colors de cada any, sí.
Veure’l →El territori
Vuit llocs amb coordenades. I un que no direm.
Recórrer-lo →Com vivim
Vuit moments de gent i d’espai a la mateixa hora.
Entrar-hi →La marca
El símbol, el color i els cinc filtres, per escrit.
Llegir-la →El pacte
No et venem una camisa.
Et venem les nou menys quart
d’un vespre de finals de setembre.
La camisa és el que et queda a les mans quan aquell vespre s’ha acabat. Dins de la capsa hi ha la peça i quatre coses més que no has demanat, i que són aquell moment desmuntat en parts.
Llegir el pacte →- 01No farem rebaixes mai. Si en trobes una, et tornem la diferència.
- 02De la XS a la XXL, al mateix preu, des del primer dia.
- 03Te la reparem cinc anys, i el port el paguem nosaltres.
- 04Cap lloc on no hàgim estat. Ho pots comprovar.
- 05El teu número de tirada és real i auditable.
- 06Seixanta dies per canviar d’opinió, sense preguntes.
La carta
L’estiu s’acaba.
L’any que ve neix una marca.
Una carta cada divendres a l’hora de la posta, amb els minuts exactes que li falten al sol. Res més.